En Bernat treballa de recepcionista en un hotel de luxe de Barcelona i es desviu perquè la clientela, durant la seva estada, s’hi senti bé. Sovint no entén que darrere d’aquell taulell les coses siguin tan fàcils i, en canvi, a casa tot li costi tant.
La Magda, la seva dona, pateix una malaltia estranya que els metges no han aconseguit diagnosticar, ni per tant tractar, de manera oportuna. Es a el dia al sofà, al llit i en una butaca granat que, en estar situada al costat de la finestra del menjador, li permet veure què a a fora.
El matrimoni té una filla, l’Alícia, que aconsegueix una beca per anarse’n a estudiar a Lisboa. Al principi rep la notícia amb incertesa: li sap greu deixar la seva mare i que el seu pare s’hagi de fer càrrec de tot. Però llavors pensa que és jove i que ja tindrà temps per a les responsabilitats.
Amb aquesta separació familiar temporal, els tres personatges comencen a adonar-se que han d’aprofitar els seus instants de solitud. I tots acaben per trobar, a la seva manera, les seves parcel·les de felicitat. Potser no són immenses ni duradores, però és la vida en estat pur, i per això cal respirar bé cada un dels segons que en formen part.