Davant de la desesperança i la desídia que ens ofega, Lola Olufemi articula el seu discurs entre allò que ens han dit, allò que sabem que és veritat i allò que encara no podem concebre. No es conforma amb el que creiem o intuïm, i amb la seva provocadora imaginació no només pretén canviar la nostra mirada, també desitja amb ió inspirar-nos, desafiar la lectura que fem del nostre món per poder ser i viure diferent.

Olufemi mostra en aquests experiments que l’horitzó no és un estat immaterial cap al qual gestem una utopia inexistent. De fet, impulsant-nos pel moviment de pensar en contra i més enllà, hem d’inventar el futur ara, i el repte és actuar per fer realitat el món que volem.